Les
restes que veiem són d’un edifici
que es mantenia sota la casa de Francesc Diví,
construïda a començaments d’aquest
segle. L’edifici descobert va ser construït
al segle XIV i es manté, amb moltes reformes,
fins al segle XIX. Aquest edifici estava edificat
a sobre d’un altre de més antic,
del segle XI – XIII, però del qual
tenim molt poques dades, perquè no es va
poder excavar en tota l’extensió.
Les dues campanyes d’excavació que
s’han realitzat han posat al descobert dos
àmbits diferents de la casa: la cuina i
una zona de treball. Les altres estances que podem
veure (un total de 5) encara no sabem quina funcionalitat
tenien, però a partir de les dimensions
de la casa es pot deduir que pertanyia a una família
benestant.
La cuina era un àmbit molt espaiós,
però com era habitual en l’època,
degué servir per a moltes més coses.
Era el lloc de relació de la família
i a l’hivern era l’única estança
calenta i amb llum. Entre els objectes d’ús
quotidià que van sortir a l’excavació
destaquen la presència de plats decorats,
escudelles, poals, una cullera de metall, objectes
habituals en totes les cases d’aquestes
característiques.
La zona de treball era un àmbit que va
anar canviant amb els segles: el segle XVI –
XVII era un lloc compartimentat, amb un pou mort
que recollia els aigües brutes de dues canalitzacions.
També hi havia uns blocs de pedra alineats
que, potser, van servir com a puntals de les botes
de vi. La troballa de nombroses eines del camp
i arreus de cavall corroboraven la funció
de la zona com a espai per a la feina. Més
endavant, cap al segle XVII trobem que totes aquestes
estructures van ser soterrades i a sobre es va
construir un paviment de rajoles. Al segle XIX
trobem que les restes del segle XVII són
sota diverses capes de terra i aleshores el nou
paviment es va fer d’argila endurida.
Historia
Pel
que fa a les persones que van ocupar aquesta casa,
comencem a conèixer-les des de principis
del segle XVIII. El 1716 les propietàries
són les monges Jerònimes; el 1736
la casa apareix als documents descrita com una
casa de primera classe. L’any 1822 les monges
Jerònimes tenien llogada la casa a una
dona, Maria Estrada. Fins a finals del XIX, les
propietàries continuen sent les mateixes
monges. En el moment que passà a mans de
Francesc Diví, aquest va tapiar totes les
portes i finestres, la va omplir de sorra i va
tornar a edificar a sobre una nova casa coneguda
com a Cal Descalç, la qual va ser enderrocada
el 1991.
