s. XIX. Arquitecte de les reformes de 1951:
Santiago Goicoechea Orsolich
1920, 1951-1967-1969 reformes
Descripción
Ens
trobem davant d’un edifici de diversos cossos
construïts entre 1920 i 1989. L’edifici
utilitzat antigament com a sala de billar i cafè
és de planta baixa, oberta en dos naus
que donen a una gran terrassa, molt utilitzada
a l’estiu, que dóna directament al
camí d’entrada als edificis i s’envolta
de pilastres amb fanals i baranes.
Vitralls combinats en vidre i ferro, situats entre
pilars de maó, proveeixen de llum natural
l’interior de les naus. Sobre els pilars,
una cornisa contínua és la base
d’un enorme ampit, arrebossat i pintat de
blanc on s’inscriu la llegenda «Ateneu
Santboià. Fundat l’any 1905»
i l’escut de la població, tot coronat
per una cornisa lobulada. L’edifici que
funciona com a discoteca és de planta baixa
i pis, de maó arrebossat amb finestres
rectangulars. Un cos adossat, de nova construcció,
li serveix d’entrada, comunicant també
amb la sala d’espectacles. Aquesta és
de planta quadrada, de grans dimensions i amb
cornisa lobulada. Al sud, aïllat, trobem
un edifici de planta baixa amb porta i finestra
rectangulars on les pilastres emmarquen una cornisa
amb decoració feta de teules
Historia
El
1887 fou creat el primer ATENEO SANTBOIÀ.
A finals de 1892, un grup de cantaires se separaren
de la coral LA TERPSICORE i l’any 1893 fundaren
una nova societat amb el nom de LA MARSELLESA
instal·lant-se en una casa del carrer Major,
32. Per necessitats d’espai contactaren
amb els germans Petit (constructors), que havien
construït una sala de teatre. Poc després,
el 1894 s’inaugurà el nou local anomenat
El Jardí que funcionà com estatge
de l’ATENEO SANTBOIÀ fins el 1922
i s’ubicava prop de Ca la Vila, on actualment
hi ha les Galeries Gater. El 1899 canviaren el
nom de la societat pel d’ATENEU INSTRUCT/U
RECREATIU i el 1905 es tornaren a anomenar ATENEU
SANTBOIÀ. L’any 1921, la finca anomenada
Ca l’Amigant, situada on es troba l’actual
ATENEU SANTBOIÀ, fou venuda per Maria Remei
Girona a l’Ateneu i, en ella, el 1922 s’inaugurà
la sala d’espectacles.
El 1939, les tropes franquistes s’allotjaren
en l’edifici i el 1940-41 canvià
el seu nom pel de Sala Amigant. A partir de 1942
tornà a funcionar amb el seu antic nom.
El 1945 s’inaugurà la pista de ball
i el 1951,el senyor Marin Vilalta Solana demanà
permís per construir un edifici destinat
a espectacles, un cop enderrocat el cos construït
el 1922. Una tanca de ferro dóna accés
a la finca per un camí pavimentat, marcant
el desnivell del terreny.
