s. XX (1.911)
1911, 1949 reformes
Arquitecte: Antoni Pasqual
Arquitecte de les reformes: Francesc Berenguer
Descripción
Avui
dia podem observar un enorme edifici adossat de
doble cantonada, de planta baixa, pis, golfes
i terrat pla, que presenta una superfície
en general llisa (arrebossada en gris), només
ornamentada per les vores de les finestres de
maó vist i per la irregular línia
de la cornisa.
La façana principal presenta, en la planta
baixa, un sòcol de plaques de pedra, dues
portes rectangulars (una de garatge i l’altre
més petita) i cinc finestres. Les portes
fan un joc ornamental en maó vist compost
per la llinda, els brancals i un trencaaigües
quadrat que forma part d’un tot. Les finestres
són ampitadores, d’arc escarser,
dividides en tres obertures per pilars i cobertes
per un trencaaigües amb les vores més
amples, a joc amb la part inferior dels brancals.
Tot formant una estructura única en maó
vist. En el segon pis, s’obren una sèrie
de set finestres iguals, alguna d’elles
condemnada, d’arc també escarser
però només una obertura i seguint,
llindes, trencaaigües i brancals, el mateix
sistema ornamental que les anteriors. Sobre les
tres finestres centrals, s’obren les que
donen accés a les golfes, més petites
i formant tres conjunts, dos de tres finestres
i un de cinc. La part superior la compon una cornisa
que juga amb trencaments en alçada i volum,
amb pilastres sobreaixecades amb una ranura anterior.
En el centre de la façana, una secció
d’ampit amb la part superior en forma de
frontó siríac serveix per inscriure
un esgrafiat amb el nom «Cambra Agrària».
Historia
L’edifici
de la Cambra Agrària fou construït
per "prestar los servicial y usos inherentes
al Sindicato Agrícola» l’any
1911. Tradicionalment Sant Boi ha estat una vila
dedicada a l’agricultura, raó per
la qual, emparant-se en la nova Llei dels sindicats
de l’any 1906, uns quants pagesos hi fundaren
el Sindicat Agrícola el març; de
l’any 1909 amb un primer local a ca l’Escorçaire
i noranta-tres socis. La seva creació responia
a la necessitat de resoldre els problemes comuns
dels seus socis, els més importants del
quals eren la comercialització i l’exportació
dels productes, abaratir costos i divulgar els
avenços tècnics agrícoles.
Per això, ja l’any 1910 crearen una
caixa rural.
El 29 de març de 1911, Francisco Sabado,
president de l’esmentat Sindicat, demanà
permís per tal de construir-lo a la cantonada
dels carrers La Plana, Montmany i Baldiri Comas,
degut a les dificultats amb les que es trobava
per construir el local. L’arquitecte responsable
va ser Antoni Pasqual, que va seguir l’estil
noucentista que imperava en aquells moments. Arran
d’un incendi l’any 1944, l’edifici
sofrí seriosos desperfectes, per la qual
cosa entre els anys 1947 i 1951 es van fer obres
d’ampliació, gracies a les quals
va créixer la capacitat de l’edifici.
El Secretari de la Hermandad Sindical del Campo,
en Pedro Pujades, demanà ampliar els magatzems
i les oficines de l’edifici, sota la direcció
de l’arquitecte Francesc Berenguer i l’aparellador
Pedro Corbella.
