És
un casal orientat a migdia, amb planta baixa i
dos pisos, tres tramades i coberta a quatre aigües.
Cal remarcar la rotunditat de la planta quadrada
i de les façanes, on destaca el portal
adovellat amb pedra sorrenca tipus Montjuïc
i les finestres amb brancals, escopidors i llindes
del mateix material. El ràfec de coberta
és compost de sis nivells de rajola i teula
cera mica que remata molt austerament la casa.
El segle XIX sofrí una gran reforma i és
aleshores que s’afegeixen els balcons del
cantó de llevant. A la façana nord
hi ha una galeria d’arcades de gran bellesa,
protegida per una balustrada i composta per arcs
rebaixats i columnes.
Els darrers propietaris de la jurisdicció
feudal del Benviure - Bori, que comprenia una
gran part de la falda nord de la muntanya de Sant
Ramon, van ser Ramon Estruch i Ferrer i la seva
dona Eulàlia Camella, la filla dels quals
va ser qui va fer manar construir la Torre de
la Marquesa. Habitaven la Casa Gran del Bori en
les seves estades a Sant Boi. Al seu costat van
fer construir la capella dedicada a sant Miquel,
potser en record de la que hi va haver al costat
de l’antiga torre del Benviure. El 1863
van fer construir un llac, encara avui existent
al peu del camí de Sant Ramon, que fou
inaugurat pel general Joan Prim. Ramon Estruch
fou un dels membres més significatius del
partit progressista. Havia fet fortuna a les Ameriques
i pertanyia a diverses societats industrials i
mercantils. Tenia interessos en els sectors bancaris
i ferroviaris, i era un dels principals contribuents
de la Barcelona del seu temps. Va formar part
de la Junta de Prohoms que, sota la direcció
de Cánovas del Castillo, va treballar per
a la restauració monàrquica d’Alfons
XII el 1874.
Historiai :
El
segle XVII, el llinatge del Benviure emparentà
amb els Boria i a poc a poc l’indret va
ser conegut com el Bori. El 1700 l’antiga
construcció del Benviure va deixar de ser
la residència principal del llinatge; sent
Pere de Lacavalleria el senyor del Bori construí
la Casa Gran del Bori, situada a la carretera
de Sant Climent.
