Casa
pairal datada del segle XVI que pateix diverses
reformes al llarg del temps, la darrera i més
important, en la qual adquireix la fesomia actual,
és dels anys quaranta del segle XX.
Arquitectònicament destaquen els finestrals
de la planta noble que corresponen al gòtic
tardà i un escut nobiliari situat a la
porta principal, la qual conserva l’arc
de mig punt de l’antiga masia original.
En el vestíbul d’accés hi
ha uns arcs de pedra que flanquegen el pati interior,
per on s’aixeca una escala de pedra que
dóna pas a la planta noble, amb un embigat
de fusta de gran plasticitat en totes les estances,
ara condicionades per als nous serveis municipals.
L’entorn de la casa conserva les restes
del que va ser el jardí de la casa i algunes
terrasses des d’on es contempla el riu Llobregat.
Historia
La
nissaga Martí inicia la seva estada a Sant
Boi a finals del segle XVII. Tot i que el cognom
Martí ja existia a la població,
es desconeix el parentesc amb la línia
que ens interessa. El seu primer membre va ser
Joan Martí, doctor en medicina, casat amb
Eulàlia Muntaner, amb qui comprà
la casa. La família evolucionà i
s’emparentà amb la petita noblesa (divereses baronies i marquesats).
All segle passat es van fer militars, el cognom
dels quals és Torrents per qüestions
de línia familiar, i viuen el seu moment
més àlgid la primera meitat del
segle XX.
El 1721 es produí un important " incident" al menjador de la casa, on foren concentrats els joves santboians fugitius del conflicte entre les autoritats i els fusellers, resistents catalans antiborbònics, amb el pretext de donar-los el document de l'indult, una vegada reunits al menjador de la casa, aquesta va ser assetjada per granaders instal·lant la cavalleria al pati. Una vegada l'exercit controlà la situació, s'els comunicà que anrien lligats cap a Barcelona per ingressar a la presó.
Textos: Mª Lledó Barreda i Casanova
· Passejades per Sant Boi de Llobregat 2
