s. XIX (1.882) _
Arquitecte de les reformes de 1885-86: Alejo Parés
Valls.
Descripción
El
casal parroquial és un edifici de planta
baixa i dos pisos en el cos central, el qual inclou
el teatre i un sol pis en els cossos laterals.
L’estil arquitectònic és eclèctic
classicista; en la part central de la façana
podem veure un doble ordre de pilastres adossades
d’estil jònic, que es recolza a la
planta baixa, en un especejament horitzontal d’origen
renaixentista que suporta un entaulament amb cornisa
i balustres. La balconada del primer pis s’aguanta
amb mènsules i es protegeix amb una barana
de ferro, igual que els balcons laterals. La llinda
de les portes que donen a aquesta balconada està
decorada amb baix relleus que representen ànecs
bevent d’una font, la llinda de la porta
central és llisa i té una placa
ceràmica amb una imatge religiosa.
El segon pis presenta tres finestres de mig punt
amb balcó de dibuix i entre el pis i el
terrat trobem un respirall amb decoració.
La balustrada del terrat està decorada
al centre amb un frontó circular amb un
estel calat a l’estil d’un vitrall
però en rajola.
Historia
Lluís
Castells va demanar permís per construir
en els terrenys de la seva propietat, entre els
anys 1885 i 1886, i com que limitava amb una propietat
municipal va demanar la seva compra. Aquell edifici
municipal era on havia estat situada la carnisseria
d’època medieval i moderna. Amb tot
el terreny va edificar les cases que donen al
carrer Pau i el casal parroquial.
Edifici neoclàssic (1885). De planta basilical i composició simètrica, acull un teatre on s'han representat nombroses obres teatrals, entre d'altres La Passsió i Els Pastorets, a més de projeccions cinematogràfiques, conferències i concerts.
