Quatre
grans pilastres rectangulars que sobresurten del
parament resolen la façana en tres cossos
verticals. Les pilastres reposen damunt d’una
base o sòcol que en el cos central és
salvat per les escales d’accés amb
balustrades a banda i banda. La porta d’entrada
té com a ornamentació una doble
pilastra, la més sobresortida amb decoració
de losanges o rombes amb doble perfil, capitell
toscà, arquitrau amb tres bandes, fris
amb la inscripció llatina que ens informa
de la seva construcció i cornisa que ressegueix
el doble joc de pilastres, rematada amb un frontó
trencat.
La imatge de pedra de sant Baldiri té com
a base una petxina de tres cantons i la fornícula
és rematada, també, amb un frontó
trencat. A banda i banda, troben dues finestres,
avui tapiades amb maons decorats amb losanges.
Un petit òcul procedent de la primitiva
església amb la imatge de sant Pere es
col·locà entre el frontó
i l’òcul gran o rosassa que s’obre
al cor. A l’interior segueix l’esquema
d’una gran nau central sense creuer i amb
capelles laterals intercomunicades. Les capelles
laterals s’obren a la nau central per arcs
de mig punt que conformen grossos pilars quadrats
entre capella i capella. Damunt de cada arc s’hi
obren les tribunes o balcons quadrats amb balustrada
de fusta; la part baixa pren una forma abombada
i molt original. L’arc major va ser presidit
pel retaule de sant Baldiri el dia de la benedicció
de l’església nova, l’any 1755.
D’entre totes les capelles podem destacar
la capella de Nostra Senyora de la Pietat, l’administració
de la qual estava formada per dones que s’escollien
cada any al setembre. El 1922 s’inaugurà
el lloc on va ser enterrat Rafael Casanova. La
placa és de marbre i la composició
artística està dividida en dos blocs,
un escut flanquejat per dos genis amb torxes damunt
de les quals trobem els escuts dels diversos territoris
catalans i de la Casa d’Àustria.
El segon bloc està format per una inscripció
sobre la vida d’en Casanova i a la banda
inferior de la làpida hi apareixen les
dates 1714 i 1922, any del setge de Barcelona
i any d’instal·lació de la
làpida, respectivament. Els autors van
ser Ramon Sunyer i Clara i Salvador Martorell.
L’adequació actual va ser feta l’any
1993 a partir de concepcions contemporànies
al mateix temps que es recuperaven dues figures
que formen el conjunt de la Pietat.
Edifici barroc amb detalls neoclàssics construït entre 1710 i 1750 sobre murs de l'esgñésia romànica anterior. A la capella de "La Pietat" es troba la tomba de Rafael Casanova. La sacristia acull el retaule de Snat Baldiri realitzat per Lluís Dal Mau el 1448.
Historia
La
construcció va ser entre el 1710 (any en
què es va podar la primera pedra) i el
1738, amb estil barroc. Mossèn Albertí
va ser l’incitador de la seva construcció,
argumentant que l’església era petita
en relació amb el poble. Entre el 1710
i el 1720 les obres van estar molt parades a causa
de la guerra de Successió, i no seria fins
el 1736 quan es donà una important embranzida.
L’any 1739 el campanar encara no estava
fet, tot i que el van beneir quatre campanes ja
que volien que hi hagués dos campanars.
Definitivament l’església s’acabà
durant la dècada de 1740.
