Epoca i
arquitecte : s. XX
Arquitecte de les reformes: L. Gustà Franqueses.
1905, 1927 reformes
Descripció :
El
conjunt consta de dos edificis; un que serveix
com a habitatge i instal·lacions per a
la llar d’avis i un altre que és
una capella.
La capella té planta rectangular, amb sostre
a dos vessants i petites construccions laterals
adossades a la principal. La façana té
una porta d’arc de mig punt adovellat en
maó vist. A mitja alçada trobem
un petit rosetó rodejat per una franja
ornamental de maó vist. La part superior
es corona amb una espadanya sobre una cornisa
horitzontal en el sector central i descendent
en les bandes.
L’edifici central consta de planta baixa
i dos pisos, és de planta rectangular i
el seu terrat és a dos vessants i truncat.
Just a sota de la teulada imbricada trobem una
sèrie contínua de mènsules
purament decoratives. A la façana es pot
observar la porta central a la planta baixa, tres
finestres en maó vist al primer pis i dues
finestres més petites, del mateix tipus,
però amb la part superior arrodonida i
una fornícula clàssica sobre un
ampit decorat que conté una imatge religiosa
al segon pis.
Historiai :
Aquest
edifici, bastit el 1905, fou conegut com Can Gènova
fins que s’hi inaugurà l’asil
el 4 de gener de 1931, amb assistència
del bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, i era
dirigit i gestionat per un patronat, del qual
era president el rector de la parròquia
de Sant Baldiri.. Aquest va ser donat a la Vila
per Maria Consolación Vives i Plà
que, per aquesta causa, fou homenatjada per l’Ajuntament
que volgué posar el seu nom a un carrer.
Ella decidí, però, que el nom que
portés fos el de la seva mare, coneguda
per Vídua Vives.
Fins a la Guerra Civil, se’n feren càrrec
les germanes josefines (germanes dels pobres de
la Casa de la Caritat) per voluntat pròpia
de la donadora. Durant el conflicte bèl·lic
l’atenció la va fer personal femení
laic. Finalitzada la guerra i fins a l’any
1943, fou administrat per l’Ajuntament,
l’Auxili Social, la parròquia i els
germans Puig.
L’any 1948 va tornar a ser gestionat per
un patronat del qual, novament, el president era
el rector de la parròquia, i se’n
va fer càrrec una nova comunitat religiosa,
la Congregació de Germanes Franciscanes
de la Nativitat, les darderes. Van construir,
al jardí, una petita gruta a la manera
de Lourdes, que es va inaugurar l’any 1954
i dos anys més tard van inaugurar el nou
altar de la capella.
