Es
tracta d’un gran edifici senyorial de finals
del segle XIX, compost per dos edificis amb planta
en L, que conformen un pati interior. L’edifici
principal consta de planta baixa i dos pisos,
amb dos torres de planta baixa i tres pisos, mentre
que la part posterior és només de
planta baixa.
La planta baixa presenta tot un seguir de portes
i finestres, rectangulars a l’edifici principal,
d’arc ogival agut al lateral de les torres
i d’arc escarser i de mig punt a la part
posterior. Aquesta planta és estucada imitant
carreus a les obertures i cantonades, i amb sòcols
de pedra artificial. El primer pis mostra un balcó
continu a l’edifici principal, i balcons
individuals als laterals de les torres, suportats
per mènsules. Les portes balconeres són
rematades per trencaaigües sobre peanes esculpides.
En el primer pis de la torre d’homenatge
s’inscriu l’escut de la família.
El segon pis és constituït per tota
una sèrie de petites finestres de mig punt.
A les torres, les finestres són d’estil
gòtic al segon pis i coronelles a la planta
superior. Tot el conjunt és rematat per
merlets, que donen un aire d’horitzontalitat
i de castell amb marcades influències del
revival neogòtic català. També
compta amb una capella que s’obria els dies
d’ofici.
Historia
L’anomenada
Casa Sans fou ampliada i convertida en mansió
senyorial pel Marquès de Marianao, que
donà el seu nom al nou edifici i que pertanyia
a la família Samà, rics propietaris
d'ingenis a Cuba, on trobem una ciutat que porta
aquest nom. La família Samà també
tenia interessos a les Filipines i altres propietats
al país, com el Parc de Samà a Cambrils.
El marquesat els fou concedit el 1860 i la grandesa
d’Espanya el 1893. Salvador Samà
i Torrents, que apareix com a constructor de l’edifici
i com a membre actiu de la política de
l’època fou qui rebé els títols
esmentats. A principis d’aquest segle, seria
alcalde de Barcelona en dues ocasions i va participar
a
les juntes organitzadores de les exposicions de
1888 i 1929. Pels volts de 1880 inicià
la reforma i ampliació de l’antiga
Casa Sans (posteriorment coneguda com la Torre
Blanca) que ens dóna testimoni d’una
antiga masia.
El militar i dictador Miguel Primo de Rivera,
mentre fou capità general de Catalunya
hi feu les reunions predecessores del cap d’estat
del 13 de setembre de 1923. Durant la Guerra Civil
tingué diversos usos: magatzem, clínica
militar i lloc d’acollida de refugiats.
Acabada la contesa bèl·lica, el
palau de Marianao fou comprat en subhasta pública
pel mallorquí Abdó Bordoy, administrador
de la família Samà, que vivia uns
anys conflictius. Immediatament després
de la compra endegà el procés d’urbanització
(1944) i d’edificació dels primers
xalets. L’any 1974, el palau i una encara
important porció del parc van passar a
ser propietat municipal.
