Les
parts fonamentals d’aquestes termes són
les següents:
Apoditerium
En aquesta sala la gent es desprenia de la roba
i es calçava adequadament per iniciar el
bany.
Frigidarium
Era una cambra freda, a temperatura ambient, on
hi havia una piscina d’aigua freda anomenada
natatio. Les persones utilitzaven aquesta sala
al final de la sessió de bany, a fi i efecte
de tancar les porus de la pell amb aigua freda.
El mosaic de tessel·les blanques i negres
que forma una composició imbricada de triangles,
rombes i quadrats. Quan es va trobar el mosaic,
en el centre s’advertia l’agrupació
de rombes que formen un octògon que engloba
una estrella de quatre puntes, en l’interior
de la qual es troben inscrits dos quadres. Emmarca
el conjunt una ampla orla de tessel·les
negres i una greca esquematitzada. Els rombes
i triangles tenen orles de dentellons i a l’interior
dels quadrats apareixen esvàstiques.
Tepidarium
Era la sala termal amb una banyera d’aigua
tèbia, preparada perquè el cos s’aclimatés
a la calor. En aquest espai es feien massatges
amb olis perfumats. La temperatura era d’entre
25 i 30 graus, amb una humitat baixa.
Sudatorium
Era un ambient especialment condicionat per fer
transpirar la pell. La temperatura d’aquesta
sala era d’entre 65 i 70 graus. El vapor
s’aconseguia fent córrer aigua pels
murs i el paviment calents.
Caldarium
En aquesta cambra, destinada als banys calents,
hi tenia lloc la neteja del cos. La temperatura
assolida era d’uns 50 graus, aproximadament.
La banyera estava ubicada a l’absis sud,
mentre que al nord hi havia una pica d’aigua
freda per refrescar-se.
Hypocaust
Era un sistema de calefacció subterrània
que permetia la circulació de l’escalfor,
que provenia dels forns exteriors. El sistema
de pilars de maons que sustentaven els paviments
de les cambres temperades és, en l’actualitat,
completament visible. Aquests pilars formen una
cambra, entre els paviments de les sales i el
sòl de l’hypocaust, a través
de la qual s’escampava l’aire calent.
Historia
Les
termes romanes són un conjunt de cambres
de bany dotades d’un sofisticat sistema
de calefacció. Hi ha dos tipus de termes:
les públiques i les privades. Les termes
privades, com són les termes de Sant Boi,
formaven part de l’àmbit domèstic
i eren destinades al bany familiar.
Construïdes entre finals del segle II i inicis
del segle III dC, formaven part d’una vil·la
més extensa.
Continguts : Mapa. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. 2010
Continguts : Llibre. Descobrir Sant Boi de Llobregat. 1992
Continguts : Llibre. Racons historics de Sant Boi. 2006
Continguts : Llibre. Les nostres muntanyes. 2006
Fotografia : Carlos Cercós