Edifici
de planta baixa i tres pisos amb dos accessos,
un al carrer de Joan Bardina i l’altre des
del parc. Al vestíbul superior hi ha uns
arcs de pedra molt elegants i molt ban treballats,
d’estil gòtic, segurament traslladats
d’una altra obra. L’edifici, adscribible
estilísticament al noucentisme, té
força elements d’inscripció
clàssica d’entre els quals sobresurten
les columnates acabades en volutes –d’inspiració
jònica- que suporten arcs de mig punt,
els balustres de la casa i del jardí, i
les llindes de les finestres, en algunes de les
quals ja es nota la incidència del racionalisme
perquè hi dominen els elements horitzontals
sobre els verticals. Damunt del portal d’accés
del primer pis hi ha un sol sobre una torre amb
diversos signes que simbolitzen el principi (alfa)
i la fi (omega), amb el 6 i 9 que simbolitzen
la relativitat de les coses.
Historia
Les
notícies més antigues de construccions
a l’indret que ocupa avui la Torre del Sol
són del 1850 i procedeixen del cadastre.
El plànol de Francesc D. Molina de 1864
recull l’antiga construcció de la
Torre del Sol i mostra un edifici amb cossos irregulars.
El 1869 trobem el primer expedient d’obres,
incoat per Magí Castells i Comas, relatiu
a unes importants obres de reforma; la façana
proposada en aquesta reforma tenia un tractament
estètic de clara inspiració classicista.
Al 1905 ja la trobem, per primer cop, amb el nom
de la Torre del Sol. Al 1952, patí una
gran reforma en la qual va adquirir l’aspecte
actual.
