Molt
probablement entre el segle XIX i els inicis del
XX l’antiga masia va sofrir una important
reforma, amb la qual va adquirir la fesomia actual.
En aquesta reforma es va seguir l’estètica
eclecticista classicista. La recent rehabilitació
ha mantingut la decoració i estructura
exteriors, però s’ha afegit un pis.
Inicialment, doncs, estava formada per una planta
baixa, pis i golfes, amb pati lateral i posterior.
Edifici aïllat en casc urbà al sector
de la muntanyeta, que en els seus orígens
fou una masia. L’edifici, amb marcades tendències
de l’eclecticisme classicista, presenta
una planta rectangular, allargassada, de planta
baixa, pis i golfes, amb pati lateral i posterior.
La façana de la planta baixa mostra tres
portes d’arc de mig punt de grans dimensions
i tres finestres rectangulars simètriques.
La façana que dóna al nord-oest
presenta tres finestres rectangulars, dues d’elles
cegues. El primer pis mostra un contínuum
de finestres balconeres situades a la part central,
que donen accés a tres balcons amb reixes
de ferro, i de finestres ampitadores de mig punt
amb balustrada. Aquestes finestres serveixen d’obertures
a les dues galeries, que s’observen al sector
nord-oest i sud-est, amb dues finestres a la façana
principal i nou a la lateral. Les golfes s’obren
a l’exterior mitjançant petites finestres
quadrades, sis a la façana principal i
tres a cada lateral. La teulada és a dos
aiguavessos.
Avui en dia Torre Figueres és un edifici
aïllat, inserit dins del nucli urbà,
situat al sector de la Muntanyeta, que allotja,
després de que es rehabilités, la
seu de Coressa, l’empresa municipal dedicada
a la promoció econòmica.
Historiai :
Les
notícies sobre la història de la
masia de Torre Figueres són molt disperses.
Com que era una masia allunyada del centre de
la població, no se’n tenien tantes
notícies com podria haver-n’hi d’altres
grans cases. La notícia més antiga
de que disposem fins al moment és del 1597,
de quan la Torre Figueres tenia d’assalariats
Àngela Planes i Joan Planes, el "Pelleringa",
i fill d’Àngela. Ja no tornem a trobar
més notícies a la documentació
fins al segle XVII. L’any 1655 els propietaris
de Torre Figueres no van voler pagar l’arrendament,
que era de 980 lliures, al senyor del castell.
L’any 1685 va entrar Jaume de Falguera com
a procurador general dels marquesos de Vilassor,
senyors del Puig; va redactar el llibre de rendes
del castell. En aquest llibre de rendes s’inclou
Torre Figueres com a integrant de l’alou
del castell. El gener de 1733 es coneix la prohibició
de donar pas a les aigües pluvials per aquestes
terres propietat de la família Papiol (els
mateixos propietaris de Can Torrents). L’any
1795 es va ter un edicte per a declarar els hereus
de Torre Figueres. Aleshores va ser necessari
que l’Ajuntament de Barcelona fes públic
que s’estava buscant els propietaris dels
censos que afectaven Torre Figueres. Aquest fet
indica que aquell era un moment en que el poder
dels grans propietaris, hereus del sistema feudal,
s’anava diluint a poc a poc. Durant el segle
XIX La família Torrents consta com a propietària
de Torre Figueres, probablement per compra; és
una des les famílies més riques
del Sant Boi de l’època.
