Existeixen
dades cadastrals de l’existència
de construccions en aquests indrets des de 1740,
però no en tornem a saber res fins al 1914,
moment en què la casa patí una gran
reforma. L’any 1919 s’afegiren la
tribuna - mirador i la barana de la casa, que
van ser projectades per l’arquitecte Joaquim
Bassegoda. La darrera gran reforma de la casa
és de 1944 en la qual adquireix l’aspecte
actual.
És una casa senyorívola
de planta gairebé quadrada, orientada a
migdia, de clara inspiració classicista
i composta de planta baixa i dos pisos amb coberta
a la catalana. La gran galeria afegida al cantó
sud, per on s’accedeix, vola sobre el carrer
i dóna a un important jardí de terrasses,
d’estil barroc, a diferents nivells, amb
una escala de dos trams i un templet centrats
amb la porta d’entrada a la propietat. Tant
les terrasses del jardí com els balcons
de la casa es protegeixen amb balustrades. La
porta d’entrada, de ferro forjat, és
presidida per dues columnes de pedra on s’observa
la inscripció: Villa Rosita.
