Escultor Rossend Nobas i Ballbé ( Barcelona, 1838-1891)
Material
Terracota policromada
Descripción
Historia
En 1887 Nobas va acceptar l'encàrrec que li va fer l'Ajuntament de Barcelona de dissenyar una estàtua en memòria del darrer conseller en cap, ferit en els cambats de l'Onze de Setembre de 1714. Aquesta escultura formaria part d'una galeria de retrats de personatges il·lustres de la història de Catalunya en carregada als millors escultors del moment com Manuel Fuxà o Venanci Vallmitjana, a més del propi Rossend Nobas. Aquest programa escultòric s'emplaçaria al costat de l'art de Triomf construït amb motiu de la celebració de l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1888. L'11 de setembre de 1914, l'escultura de Rafael Casanova s'ubicaria en el seu emplaçament actual on hi romandria fins el 1939; l'any 1977, amb l'arribada de la democràcia, seria restituït de nou. Rossend Nobas, a més de dedicar-se a l'estatuària monumental va treballar amb la terra cuita, en obres de petit format molt populars en el seu moment. Coneixem nombroses reproduccions de l'escultura de Rafael Casanova, a partir de 1901, quan la casa Esteva i Cia en va adquiri els drets de reproducció de mans dels hereus de Nobas. Són de diverses mides i no es poden relacionar, en cap cas, amb aquesta terracota policroma que es conserva al Museu de Sant Boi, signada d'un gran realisme i amb un treball de detall d'una execució exquisida que ens recorda un davallament de la creu. L'expressió de patiment de Casanova s'ha de posar en estreta relació amb el Torero ferit - escultura de Nobas datada l'any 1871- i segueix la tradició de representar el patiment de l'heroi romàntic en una lluita constant fins la mort contra totat adversitat. A més de per la vessant artística, l'escultura de rafael Casanova és de gran importància per la seva significació política en un moment determinat de la història catalana.
