La construcció principal és de planta
basilical, formada per tres cossos paral·lels
amb el central més elevat que els laterals;
modernament s’amplià la casa cap
a ponent. Si observem la façana principal
veiem que ha estat construïda amb tàpia,
una tècnica que aixeca els murs amb terra
humida, grava i ceràmica maçonades
dins un motlle de fusta, amb llicorella, amb marès
vermell en la portalada, on llegim “VSEPHVS
MENS...”, amb maons i amb gres de Montjuïc.
A mitjan segle XIX es cobreix la façana
amb un esgrafiat, del qual encara podem apreciar
part dels dibuixos i llegir la inscripció
"torre dan on romeu" sobre el balcó
esquerre.
A llevant de cal Monjo trobem un habitatge del
segle XVIII- XIX de planta rectangular i el teulat
a dues vessants. A ponent de la masia trobem un
gran estable amb un ramat d’ovelles i cabres,
l’actual sector productiu. Entre aquest
corral i la masia, en el mateix camí, hem
de fixar-nos en una roda de molí semienterrada.
Cal Monjo disposa d’un sistema de defensa
contra les riuades que desvia l’aigua per
mantenir les terres de pastura. Al camí
d’entrada trobem un bagant de marès
vermell, amb uns encaixos per col·locar
fustes sostingudes per sacs de sorra, i el clos
de tanca, que protegeix el mas per la part posterior.
Aquest clos és visible tant en els fonaments
de l’estable com en un tram entre el camp
de pastures i la regadora que passa darrera la
masia.
Historia :
S.XV ( El Prat). A la clau de l'arc de la portade la masia es va trobar la inscripció " lusephys Rumeus. Me fecit. 1670". El nom de Cal Monjo té una història més recent i respon a uns avantpassats dels masovers, la familia portillo: una de les familiars de Joan Portillo rebé el sobrenom de la monjai, en conseqüencia, el seu home fou anomenat el Monjo.
Tot
agafant el camí de la Ribera, trobem la
masia de cal Monjo coneguda al segle XV com a
Torre de l’Estacada; és una de les
masies més antigues de la Ribera, dins
el terme del Prat, actualment més propera
al riu com a conseqüència del desviament
del Llobregat.
