També
coneguda com Cal Vilaplana, està documentada
com a mínim a principis del segle XIX.
Aquesta masia ha sofert escasses transformacions.
L’hem d’observar com un exemple de
masia primitiva del delta dels segles XVIII-XX.
Es tracta d’un edifici d’un sol cos,
de planta quadrada o rectangular, amb el teulat
a dues aigües i el carener paral·lel
a la façana, amb gres o pedra de Montjuïc,
maó pla i escassa llicorella com a materials
constructius. Modernament s’afegí
al costat de llevant un porxo rectangular.
La masia té dos rellotges de sol, un a
la façana principal, rodó i molt
poc visible, per indicar les hores pròximes
a migdia, i un segon a la façana de ponent
per a les últimes hores del dia. Actualment,
com denota el pati, aquesta masia és en
plena explotació agrícola amb productes
d’horta.
