Milers de puntaires de
tot Catalunya es
concentraran el 18 de
maig per celebrar la XVI
Diada de la Puntaire a
Sant Boi. La nostra
ciutat va ser escollida el
25 de gener per
l'Assamblea de
Puntaires de Catalunya
per la forta vinculació
històrica que manté
amb aquest art. Des de
fa deu anys (1994) Sant Boi
organitza la Trobada de
Puntaires del Baix
Llobregat.
L'escultura La noia xica a la
rambla Rafael Casanova recorda
als santboians el vincle de la vila
amb fart de les puntes de coixí.
L'escultura ret homenatge a les
puntaires de Sant Boi a través de
la figura de Teresa Valls i Diví,
considerada la reina d'aquest art
a la nostra ciutat i una de les millors
de Catalunya. Sota resguard de
l'escultura les puntaires del Baix
Llobregat es concentren, des de
fa deu anys, a la rambla per
celebrar la Trobada de Puntaires
del Baix Llobregat coincidint amb
el diumenge de Festa Major,
Sant Boi ha escollit el 18 de maig
per celebrar la Diada de la Puntaire
de Catalunya perquè coincideix
precisament, amb el diumenge de
Festa Major. Aquesta serà la
primera vegada que es commemora
una trobada d'aquest
tipus a la comarca del Baix
Llobregat.
El marc de la Diada serà la
rambla Rafael Casanova i els
següents carrers de vianants;
Major, O'Donnell i Vermell. Està
previst que hi participin 4.000
puntaires i que hi hagi 50 venedors,
situats al carrer l'Alou. La
carpa de l'associació catalana de
puntaires s'instal·larà a la plaça de
l'Ajuntament.
Pràctica estesa
L'art de les puntes està molt estès
a Sant Boi. Actualment hi ha a la
ciutat més de 225 persones que
practiquen la confecció de puntes.
Diverses entitats són les principals
responsables que es mantingui
aquesta tradició a Sant Boi. Cal
destacar la feina del Grup d'Acció
Cultural L'Oreig, organitzador de la
trobada comarcal i promotor de la
candidatura de Sant Boi per ser la
seu de la diada catalana.
Viure Sant Boi 2003/02
L'art de les puntes
de coixí
Cada any, coincidint amb
la Festa Major, Sant Boi
acull la Trobada de
Puntaires det Baix Llobregat. Aquest any es
Pfarà més grossa i el proper
18 de maig se celebrarà, a
la rambla Rafael de Casanova
i als carrers del
voltant, la XVI Diada de la
Puntaire. Aquesta diada
reunirà 4.000 artistes del
boixet de tot Catalunya.
Arboç, puntes d'Arenys,
guipur, punt de la Verge i la
blonda negra, tan pròpia
del Baix Llobregat...
Delicadeses semioblidades
molt de temps i que ara
tornen a sorgir amb força
aniran prenent forma al
ritme del batec del boixet.
A Sant Boi, l'art del boixet es
practica almenys des de 1789.
D'aquest any és la primera
referència que se'n coneix.
Mossèn Joan Francesc Verneda
va contractar una professora per
educar les noies santboianes. En
principi no va comptar amb el
beneplàcit dels pares, que
necessitaven les seves filles per a
les feines del camp, però la
confecció de puntes va acabar
esdevenint una indústria important
a casa nostra.
La reina de les puntaires santboianes,
com la va batejar l'historiador
de la vila Carles Martí, va
ser. sense cap dubte, la Teresa
Valls i Diví, coneguda també com
la Noia Xica. Una mantellina seva
va ocupar un lloc d'honor en un
dels aparadors de l'Exposició Universal
de Barcelona i estava considerada
una de les millors artistes
de Catalunya. Avui. la seva escultura
fa puntes en solitari al principi
de la Rambla des de fa anys. El
dia 18 serà una més entre els
puntaires. Precisament, tots ells
rebran un patró basat en
l'escultura creat per l'artista Artur
Aldomà com a recordatori de la
diada.
Un mantó centenari
D'altra banda, uns mocadors confeccionats
per la Noia Xica es podran
veure a l'Exposició de la Diada.
Hi haurà altres joies, com un
mantó negre de la Maria Ros de
Gal Claro que té més de cent anys.
Les puntes de coixí estaven ben
arrelades a casa nostra. La Maria Pugibet, professora del Grup
d'Acció Cultural l'Oreig i impulsora
de la candidatura de Sant Boi com
a seu de la Diada, recorda bé el
costum de portar els nens a costura.
Era una mena de guarderia,
on les nenes —i també els nens!—
aprenien a cosir, a brodar o a fer
puntes. Llavors no es feia distinció
de sexes. De fet, el reconegut
pedagog de la vila Joan Bardina
va ser un destacat puntaire.
Pugibet també ha tingut nois a les
seves classes del carrer Balaguer.
Ara, però, tots són dones, moltes
d'elles noies molt joves. Algunes
han començat a aprendre a fer
puntes als 5 0 7 anys. "Al col·legi
ens diuen que si són coses de
velles, però després tots em
demanen la bufanda que m'he fet",
diu la Laura. A les classes es fan
quadres, tapets. però també arracades
i armilles. La confecció de
puntes es redefineix.
Homes i dones, vells i joves
La guerra civil va fer anar en orris
Lesforç per mantenir la tradició,
però avui hi ha més de 225
santboians que li dediquen part del
seu temps. Les àvies, que es
recorden de les classes a Ca
l'Angeleta de cal Sec, a Cal Feu o
a Ca la Susa. porten els néts a fer
puntes. Han passat el testimoni.
